Resum del llibre "Krishnamurti esencial" (ed. Kairós) (II)

CAPÍTOL 2: QUÈ VOLEM?

Ens hem plantejat com malgastem les nostres vides i la nostra preciosa energia? Com som persones intel·lectualment de segona mà, que repetim el que ens diuen... Com hi ha moltes persones que viuen en la rutina, l’avorriment, la solitud i el patiment, ...

Si l’únic sentit de la nostra existència és guanyar-nos el sou i compensar les frustracions que això ens comporta... tenim un problema.

La nostra existència està dividida i fragmentada? Una ment dividida i fragmentada és una ment corrupta.

Què volem arribar a ser?

Si observem detingudament el que hi ha dins nostre hi trobarem tota classe de creences, opinions, judicis, ... “coses” que malgasten la nostra vida. El seu contingut és, majoritàriament, producte del pensament, el qual només pot actuar de forma parcial i fragmentària.

Si ens n’adonem, de tot això, veiem que la nostra vida és buida, bastant superficial i trista, de la qual cosa mirem d’escapar-nos-en cercant el plaer de tot tipus, diners, comprant,... fins que acabem dins el clot. Hi ha en la nostra vida lloc per allò que és sagrat per a nosaltres? I no parlo en absolut de la religió... Només aquelles persones que siguin profundament “serioses” en quant a tot això “viuran”.

Quin és el lloc del pensament en la vida? Sembla que tota la nostra civilització sigui producte del pensament: la forma de comportar-nos, els negocis, les relacions, les guerres, ... Tant si el pensament és raonable com irreflexiu, lògic o il·lògic, les nostres accions sorgeixen d’idees i ideals creats pel pensament. Saben vostès que l’ideal ens allunya de la realitat i per això sorgeix el conflicte?

Espero que no estiguin llegint només aquestes paraules, sinó que estiguin observant de veritat el moviment de les seves pròpies ments, de manera que estableixin una relació, una comunicació en la qual comprenguin allò del que s’està parlant, per a observar la realitat.

Un mateix ha d’investigar tot això que és “el pensar”, el pensament. La cultura occidental es fonamenta en el pensament. Quin lloc ocupa el pensament en les nostres vides – un pensament que corromp la vida donant importància a les coses, a la propietat, ...? Quina és la seva relació amb l’acció?

Viure és actuar. El pensament és la resposta de la memòria, com a coneixement i experiència emmagatzemats en el cervell. Sense memòria un mateix no pot actuar, recordar paraules, ... hom estaria en un estat d’amnèsia i confusió. Pel pensament responem a qualsevol repte a través del seu propi condicionament (si som budistes, cristians, musulmans, catalans, americans, ...); la ment està condicionada per aquest transfons i actuem condicionats per a la nostra experiència, records, coneixements, costums socials. Conseqüentment, l’acció del pensament divideix, fragmenta i genera conflicte.

Hem de comprendre això perquè estem intentant trobar una manera de viure sense conflicte, sense patiment, total, íntegra, harmoniosa, i el pensament pot ser un dels factors que generi fragmentació i corrupció. De manera que hem de descobrir quina és la funció del pensament i quin lloc ocupa en la relació humana.